És bo ser competitiu?

A diverses escoles m’he trobat nens que quan perden ploren, nens que si veuen que no poden guanyar prefereixen no jugar, nens que no accepten la derrota i s’enfaden amb el món… A dia d’avui el que em trobo a les escoles són NENS EXCESSIVAMENT COMPETITIUS.

És bo ser tant competitiu?

La competitivitat es pot donar en qualsevol àrea de la vida, ja sigui en l’esport, en l’àmbit acadèmic o en altres activitats. Aquesta és bona sempre i quan sigui una competència sana ja que un excés de competitivitat por ser molt perjudicial pel nen, perquè el nen competitiu no està rebent els beneficis que li ofereix l’esport o qualsevol altra activitat, sinó tot el contrari, l’hi pot portar efectes negatius com baixa autoestima, baixa tolerància a la frustració, estrès, etc.

competir

Com és un nen excessivament competitiu?

  1. És un nen que es torna cregut per haver guanyat i no l’hi agrada escoltar coses negatives del seu comportament.
  2. És mal perdedor, quan perd posa excuses i culpa als demès dels seus fracassos. Quan la frustració és massa elevada és capaç d’enfadar-se, plorar o fins i tot fer alguna marranada.
  3. Està estressat constantment, és a dir, les ganes de guanyar sempre és algo que estressa i això no és saludable pel nen.
  4. Intenta modificar les regles, és a dir, vol que les regles el beneficiïn al seu favor, li és igual si els demés surten perjudicats.
  5. Insulta als contraris, degut a una impossibilitat de canalitzar la ràbia i la frustració.
  6. Prefereix jugar contra els dèbils, és a dir, nens més petits o amb menys habilitats, perquè sent que té més possibilitats de guanyar.

 

competitividad_nic3b1os_negativa

Per tant, com a pares i entrenadors, hem de promoure una competició sana, on els nens aprenguin que els errors no són dolents, que els errors ens ajuden a superar-nos i que no ens hem d’esforçar per guanyar sempre sinó per millorar i intentar fer les coses donant el millor de nosaltres mateixos. Hem d’educar als nens en l’esforç i en gaudir del que es fa, i no tant en el guanyar o en ser el millor en tot.

Hem de procurar que els nens desenvolupin una competitivitat positiva a través de:

  • Comparar-se amb sí mateix i no amb els demés.
  • Valorar l’esforç i no sols el resultat.
  • Fomentar actituds de cooperació.
  • Ensenyar a aprendre dels errors i no “castigar-lo o renyar-lo” per haver perdut un partit.

488099795


Consells per a pares i mares:

  • Jugar a jocs de taula per descobrir com reaccionen al guanyar i al perdre. No sempre els deixis guanyar.
  • No sentis pena o no ho demostris quan perden.
  • Mai posis èmfasis en el guanyar, sinó en el participar.
  • Si tenen por a provar coses noves no els forcis. Però tampoc deixis de jugar tu. Segurament s’animin quan vegin que la resta s’ho està passant bé.
  • Ensenya’ls a riures d’un mateix, començant per tu.
  • Els esports solen ser una bona base per aprendre el que és treball i esforç en equip. Si el teu fill te problemes perdent, motiva’l a participar en algun esport en el que es practiquin els valors del respecte, l’esforç comú i les regles.
  • No comparis els teus fills amb altres ni utilitzis paraules com: “el millor, el més gran, el primer…”
  • No els hi posis metes molt altes i sempre anima’ls a continuar millorant
  • Que l’amor per ells no estigui condicionat pels seus triomfs, per molt grans o petits que siguin. Hem d’acceptar-los i estimar-los per qui són, no pel que volem que siguin.

dia-padre2

Fins a la pròxima!

 

 

Raquel V.

Mail: raquel-venque@copc.cat / raquelpsicoblog@gmail.com

Pàgina facebook: raquelvenquepsicologia