Desprès de 7 anys, torno a l’escenari

El diumenge dia 17 de juny, desprès de 7 anys, em vaig tornar a recollir el cabell, em vaig enfundar dins les mitges i el maillot i vaig tornar a pujar a l’escenari.

7bbeb054-56a2-41b1-a44d-1145698e280b

Durant els mesos d’entrenament estava tranquil·la, m’havia preparat físicament i tècnicament, repetint mil i una vegades la coreografia, visualitzant-la en els meus moments lliures, me la sabia de memòria, estava preparadíssima per pujar a l’escenari però un cop allà, els nervis em van començar a envair el cos, tenia calor, em tremolaven les mans i les cames, em costava respirar, els nervis s’apoderaven del meu estómac i pensaments negatius començaven a sorgir dins meu… em sentia incapaç de sortir a l’escenari fins que vaig dir, PROU! És hora de posar en pràctica allò que tant prediques… i així ho vaig fer, em vaig assentar en un racó i vaig començar a visualitzar la coreografia sentint cada moviment, a mesura que anava avançant, el meu cos tornava al seu lloc, els nervis afluixaven i unes emocions agradables recorrien dins meu… fins que vaig sortir a l’escenari i vaig poder gaudir de la meva passió!

I per què us explico això? Doncs perquè encara ara no entenc perquè la figura del psicòleg esportiu no es troba en tots els àmbits esportius, si està comprovat que la part mental és la clau que ens permet demostrar la nostra tècnica.

Jo em pregunto: què hagués passat sobre l’escenari si no hagués sabut gestionar els nervis?

Prou estigmes i més psicologia!

Fins la pròxima!

Raquel Venque

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s